OXIGEN A L'ULTRATRAIL DEL MONTBLANC - UTMB 2009
09 / 09 / 2009
El passat 28 d'agost a Chamonix en Xavi Rodríguez, en Toni Calderón i en Xavi Arimon s'enfrontaven al l'Ultra més important d'Europa; això si, acompanyats d'uns assistens de luxe.
Chamonix i les seves valls....
..."sept vallées, 71 glaciers, 400 sommets... le massif du Mont Blanc fascine."
Tres membres de l’equip Oxigen participen a la Ultra Trail de Mont Blanc (166 km) i a la cursa de Courmayer- Champex- Chamonix (98 km)celebrades els dies 28, 29 i 30 d’agost de 2009. En Xavi Rodríguez i en Xavi Arimon participarien a la cursa llarga i en Toni Colderon a la curta.
Toni Calderón va escollir la cursa més “curta” ja que es caracteritza per ser un corredor molt ràpid i, amb el seu bon estat de forma, podía fer un bon paper. El tret de sortida va ser el divendres 28 a les 10.30h del matí a Courmayer, amb un gran ambient de festa, espectacle i molt de públic i familiars que animaven als corredors.
En Toni va començar molt fort i va pasar pel primer control situat a Bertone (km12) en 6ªposició; al refugi de Bonatti (km22) anava 22è i es va mantenir en aquesta posició fins arribar al Grand Col Ferret (km31) on va començar a trobar-se malament. “No puc menjar, estic buit i tinc moltes rampes a les cames” deia Toni quan va pasar per Arnuva. La pujada cap al coll de le Ferret i fins a la Fouly va ser un tram molt dur i, quan va arribar a Champex-Lac (km55) en posició 102, es trobava molt malament i va decidir plegar. Va haver d’esperar prop de 3 hores fins que l’anessin a buscar i, just abans que arribés el cotxe d’assistència, va revifar i va decidir continuar la cursa ja amb un nou objectiu: aconseguir acabar-la i gaudir de la muntanya i de l’espectacular paissatge i ambient que acompaña aquesta cursa. Quan va sortir del control de Champex anava en la posició 468.
A partir de llavors va tenir una espectacular recuperació i progressió, es va trovar bé i va anar avançant corredors fins acabar a Chamonix en la posició 199 i en un temps total de 18hores i 18minuts. El millor de tot és que, malgrat podía haver quedat entre els 20 primers corredors i que va pasar una mala estona, va ser capaç de superar la crisis i acabar amb bones sensacions i gaudint de la cursa.
En Xavi Rodríguez i en Xavi Arimón, també de l’equip Oxígen, van participar a la cursa llarga, la UTMB, un total de 166 km que transorren per tres països diferents: França, Itàlia i Suïsa i que té un dur desnivell de 9.400m positius. Van ser 2.300 corredors de més de 50 nacionalitats diferents els que es van atrevir a afrontar aquest repte. La sortida de la cursa va ser el divendres a les 18.30h a Chamonix. Els carrers estaven plens de gom a gom de familiars, acompanyants i públic que animava i encoratjava als corredors, va ser tot un espectacle! En Xavi Rodríguez va sortir fort, amb un bon ritme que el va situar en la posición 60 durant tota la cursa, espectacular! Corria envoltat de cracs! En Xavi va poder mantener aquest ritme i aquesta posición fins al km 94; ja havia arribat a Arnuva, ja portava més de la meitat i havia superat els trams més durs i havia patit les típiques rampes i crisis que té qualsevol corredor en aquestes distàncies, i les havia superat, però, quan va sortir del control i avituallament de Arnuva, el bessó li va petar i el va fer caure a terra… ruptura d’un cm a l’incerció del bessó amb el tendó d’aquiles, tenia un dolor terrible i no podía caminar. Pel Xavi s’havia acabat la cursa, encara que no volgués aceptar-ho, una força major el va fer abandonar. És una llàstima perquè estava ben preparat per superar aquest repte, però a vegades hi ha factors inesperats que no es poden controlar. Malgrat que ara no està content, ja ha dit que l’any que vé hi tornarà i ho aconseguirà. Aquesta ha de ser l’actitud!
En Xavi Arimón sí que va poder aconseguir el seu objectiu: acabar la Ultra Trail del Mont Blanc. Va entrenar molt per aquest repte i l’esforç li ha compensat amb aquesta satisfacció i orgull d’haver-ho aconseguit, és un super-home!!! Tot i començar amb molta prudència, poc a poc es va anar animant tot i reservar forces pels últims quilòmetres. Va trovar especialmente bonic el Gran Col du Ferret i tot el vessant suís de la cursa, quedant enamoreat del petit poble d’Issert. A partir Trient, al Km 125, va necessitar assistència mèdica degut al mal que li faien els turmells, però amb uns “tapings” va poder finalitzar els últims quilòmtres i creuar la línea d’arribada ben emocionat i orgullós. Finalment va realizar la cursa amb un temps total de 37 hores i en la posición 387. Moltes felicitats Xavi!!!
Cal esmentar que novament en Kilian Jornet es va endur la victoria i continua fent més gran la seva llegenda. En féminas la Mònica Aguilera també va fer una gran demostració i finalitzà tercera. També a ells moltes felicitats!!
L'any vinent en serem més...